diumenge, 11 de gener del 2015

Isaac Asimov.

Isaac Asimov, ens comparteix en el 1988 la seva visió del futur, prevenint l'impacte de l'Internet en l'educació i en les nostres vides en general. L'entrevista va ser realitzada per Bill Moyers pel seu programa de televisió "El món de les Idees".

Estem assistint a un canvi social a partir del moment en el que els usuaris son els protagonistes i han canviat les normes i usos d’Internet.

5 noves regles són les que imperen a la xarxa i han canviat el panorama i les regles de joc.

1. Hi ha una nova lògica en la creació de continguts
2. S'imposen els formats multimèdia
3. Es desenvolupa el sentiment de comunitat
4. La informació no es poder. El poder es compartir
5. L'accés a servei i continguts és gratuït


Una de les preguntes formulades era si les computadores deshumanitzen l'aprenentatge, però és totalment el contrari. A través de les màquines, serem capaços de tenir una relació "un a un" entre la font de informació i la informació del consumidor. Com en totes les coses el nombre de professors és molt major que el nombre de bons professors. Per conseqüent tenim una relació "un a un" per a uns pocs, o tenim una relació "d'un a molts" per una majoria. Ara hi ha una possibilitat d'una relació "un a un" per a molts. Tot el món pot tenir un mestre i accés als coneixements acumulats de la humanitat.
Aprenentatge per a tota la vida. Aquest  aprenentatge personal no és només per a joves. Si tens alguna cosa com això aleshores, tot el món, a qualsevol edat pot aprendre per ell mateix. No hi ha motiu (si gaudeixes d'aprendre) per deixar de fer-ho si arribes a una determinada edat. Les persones no deixen de fer les coses que els hi agraden pel senzill fet d'arribar a una edat concreta, ho segueixes fent fins que el cos t'impedeix fer-ho. L'aprenentatge hauria de funcionar de la mateixa manera. Fes possible que gaudeixin de l'aprenentatge i ells ho continuaran fent.

dilluns, 15 de desembre del 2014

Cultura lliure i Sharisme.

Des de la universitat ens proposen diferents temes per poder tractar a classe, i nosaltres em agafat el tema de cultura lliure i sharisme, perquè creiem que és un tema d'actualitat.

La nostra presentació constarà de dues parts: 
La primera serà comunitària, a partir de petits ítems, en petits grups o individualment, hauran de buscar diferents teories per després comunicar-les a la resta de grup. Utilitzarem el portal web "popplet" per organizar les idees. Tanmateix, avanç de fer la sessió prèvia a l'aula, enviarem un petit qüestionari, per tal de tenir informació prèvia.

Aquesta informació ens servirà per la segona part. Després de posar en comú els coneixements individuals en col·lectiu, arrancarem un petit debat, a partir de les seves idees prèvies del tema, i amb l'ampliació del contingut treballat. D'aquesta manera ens assegurem un coneixement significatiu.

Per acabar, durant tota la sessió, tindrem una etiqueta al "twitter" (#sharismelc), per tal de que si els companys tinguessin alguna pregunta o alguna frase que volen destacar, la podrien transmetre a les xarxes socials. Aquesta també, serà una forma de elaborar la nostra avaluació, tant la pròpia com la dels nostres companys. 

dimecres, 10 de desembre del 2014

Tecnologia vs Metodologia

Avui a la classe de GiTIC, ens han presentat la diferència entre tecnologia vs metodolgia. No per molt tenir uns recursos bons a l'aula, la metodologia ha de canviar. Per això, és el mateix esceriure a la pissara 2+2 = 4 que projectar-ho en una PDI (Pissarra Digital Interactiva).  
Per tant, ens han fet reflexionar sobre aquest tema. Tanmateix, crec que els mestres han de reciclar-se i fer cursets o alguna cosa per tal de portar les noves tecnologies a l'aula. 

Aquests nous recursos són molt bons si es saben utilitzar correctament. Tanmateix, si les utilitzem amb les metodolgies anteriors, no ens serveixen per res. 

Aquí us deixo un vídeo que ens han passat a classe, per tal de que vosaltres també pogueu reflexionar sobre tot això que ens implica com a futurs mestres. 



dimecres, 19 de novembre del 2014

Paper vs tablets

Avui en dia, estem fent servir les noves tecnologies per tot. Ens hem oblidat del paper.
I jo em pregunto... La gent que no segueix aquesta línia i segueix el paper, la gent que no té un Ipad o una Tables, està fora de lloc o fora del cercle de les noves tecnologies?

De fet les noves tecnologies ens estan invaint d'una manera molt ràpid, ara els infants més petits ja saben utilitzar una tablet. És cert que actualment hi ha aplicacions per a tot, per aquest motiu cada cop són més atractives. I també és important remarcar que cada cop les noves tecnologies estan a l'abast dels alumnes, per aquest motiu els mestres crec que s'han de formar per poder estar "al dia" amb els nens i nenes. Per aquest motiu, som nosaltres els que hem de dominar la tecnologia, i no la tecnologia a nosaltres.


Per acabar, us deixo aquest vídeo que he trobat per el YouTube, que trobo que és graciós. 







dimecres, 12 de novembre del 2014

4 metàfores.

Les 4 metàfores sobre la conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador són les següents:

  • La metàfora tutorial:  L'ordinador com a tutor
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.

El punts en contra que li trobem a aquest sistema és que un ordinador no deixa de ser una màquina, i com a molt podrà adaptar el nivell de dificultat segons l'avaluació que faci de las respostes de l'alumne, no té en compte que potser necessita suport emocional per desenvolupar-se millor, no pot corregir l'actitud, tampoc serà capaç de dir-li que es cordi les sabates si les du descordades... En conclusió, que tot i ser una molt bona eina per resoldre problemes i fer exercicis permetent que hi hagi "més d'un docent a l'aula", no obstant, és obligatori la presència d'un docent de carn i ossos (com a mínim un)
  • La metàfora de la construcció: L'ordinador com a alumne
L'alumne és qui controla l'ordinador i no el inrevés com en el cas anterior.
Seymour Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d'aquesta concepció; va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge "poderoses". Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
Papert, com Piaget, resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.
Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.

El que veiem en aquesta metàfora, és que l'alumne juga en el rol de protagonista del seu aprenentatge, i a través de l'exploració i la descoberta fent servir un programa de l'ordinador com podria ser el mencionat en una entrada anterior el Scratch!  i la tasca del mestre seria guiar a l'infant al llarg del procés d'aprenentatge i participar quan es considerés oportú. És interessant aquesta metàfora perquè l'infant fa una descoberta segons el que a ell li agrada i això és una eina motivadora per seguir en el camí de l'aprenentatge, depenent del programa, pot fomentar la creativitat i la imaginació, així com assimilar processos cognitius d'un nivell una mica superiors al de l'infant. 
  • La metàfora del laboratori: L'ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
Formula hipòtesis i contrasta els resultats amb aquest joc.

Aquesta metàfora ens sembla interessants ja que avui en dia hi ha simuladors de qualsevol cosa. I sí que és cert que per exemple en un simulador de cuina com podria ser el joc de la videoconsola Nintendo DS, Cooking Mama, t'ofereix un ventall de possibilitats molt ampli, però no obstant és molt més limitat que si es fes en llenguatge Logos i tu fossis lliure de crear les teves pròpies receptes. També ens sembla molt interessant la reflexió sobre que alguns d'aquests simuladors poden provocar interpretacions del món real greument errònies, ja que per exemple un simulador com podria ser el cas d'aquest simulador de cites, és un simulador en el que has d'aconseguir relacionar-te amb les noies que t'ofereix el joc, per fer-ho pots fer tres coses: estudiar per treure notes, treballar per aconseguir diners i comprar-lis regals i/o anar a barallar-te per ser més fort. Això podria donar una visió negativa en edats més joves de que per aconseguir la noia que t'agrada has de ser violent o que només per regalar-lis un ós de peluix ja voldrà estar amb tu.
  • La metàfora de la caixa d'eines: L'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
L'ordinador, quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius. Cal vetllar perquè això sigui així.

Segons aquesta metàfora, si considerem l'ordinador com una eina de treball més, com podria ser el llapis o la goma, les activitats que realitzéssim amb els infants haurien de ser més autèntiques. Ja que si els hi ensenyéssim a dibuixar amb el Paint per exemple, després a la classe de Plàstica ens hauríem de centrar en que dibuixessin amb els estris quotidians i "reals" del món de la Plàstica, com serien les aquarel·les o els llapis de colors.
S'hauria de veure a l'ordinador com un amplificador d'aquestes activitats reals, fent-les de manera eficaç i més llampants als ulls de l'infant. La nostra tasca davant d'aquesta metàfora, és garantir que s'empri l'ordinador adequadament per tal d'assolir els aspectes més transcendentals. 

dimarts, 14 d’octubre del 2014

La generació APP.


L'últim llibre que m'he llegit ha estat "La generación APP: cómo los jóvenes gestionan su identitdad, su privacidad y su imaginación en el mundo digital " de Howard Gardner i Katie David. És un llibre que ha investigat sobre com la vida de la generació app és diferent a la generació de la vida anterior.

El llibre comença amb una conversa que mantenen les tres generacions que narra el llibre: la generació del Howard, la generació de la Katie, i la generació de la Molly. En aquesta conversació destaca tres temes importants, que són els temes que avarca tot el llibre, i l'autor les classifica com les "tres i": la nostra noció d'identitat personal, les nostres relacions intimes amb les altres persones i com exercitem la nostra capacitat creativa i imaginativa. A través de les tecnologies digitals aquests termes (la identitat, la intimitat i la imaginació) han estat re-configurats, (pàgina 16 - 17),

Vivim en un món que ha canviat molt en els últims temps, gràcies a les noves tecnologies. Actualment, els joves viuen  el dia a dia mirant una pantalla: mòbil, ordinador, tauletes.. Però.. les aplicacions les utilitzem correctament? Segons H. Gardner hi ha  de dues maneres diferents d'utilitzar-les: "les aplicacions que ens permeten o ens inciten a buscar possibilitats noves, anomenades app-capacitadores, tanmateix, si permetem que les aplicacions ens limitin o determinin els nostres actes, eleccions i objectius, ens convertim en app-dependents". (pàgina 23).

Mentre vas passant les pàgines del llibre, Gardner aconsegueix fer-te reflexionar sobre moltes coses. A través del seu estudi te'n vas adonant que les "APP" que hi ha actualment et poden facilitar una forma de viure molt diferent a la d'anys anteriors, però que alhora, també proporcionen uns valors i una forma de fer molt negativa. Crec que cadascú ha de saber investigar per si mateix i ha de decidir si vol ser un app-dependent o un app-capacitador. Alhora penso que s'hauria d'ensenyar, d'alguna forma, com fer servir i potenciar la part positiva de les "APP", ja que ningú neix ensenyat, i si seguim la societat actual, tal com comentar l'autor, actualment anem més cap al individualisme i el narcisisme. Encara que, com podem observar, cada cop hi ha més gent que comparteix els seus coneixements, i és pot anar crear un aprenentatge en xarxa. Per això, reafirmo la idea que des de les escoles, haurien de partir una bona formació als joves, per tal que el ús de la tecnologia digital i les APP tingués un bon propòsit. 

Per anar acabant, us deixo aquest vídeo, que vaig veure fa un temps al Youtube, que ens posa en imatge una frase clau del llibre: "En Facebbok, a la gente le preocupa más hacer ver que vive que vivir de verdad." (pàgina 72) .





Finalment, us deixo la web del autor i la portada del llibre. Espero que us animeu a llegir-lo i que us faci reflexionar, com a mi.


Web oficial H. Gardner

dijous, 2 d’octubre del 2014

Video-Currículum

El primer any del grau, a l'assignatura de GiTIC, vam haver de fer un treball sobre una persona interessant en el món de l'educació. La meva companya i jo, vam buscar molt, ja que no teníem molt clar que volíem fer. Finalment, a través d'una notícia, vam trobar la Núria Fusté Massana.

La Núria va treballar durant uns anys a l'escola Laia, al barri de sant Andreu. Aquest centre va decidir tancar la línia d'educació secundària obligatòria. El resultat va ser el seu acomiadament, també el dels seus companys de professió, i el de 73 alumnes d'ESO que van haver de buscar-se una nova escola on poder seguir els seus estudis. 

Davant d'aquesta situació, Núria Fusté decideix fer alguna cosa innovadora per poder recuperar la feina per la que sempre havia viscut i que des de sempre ha desitjat, ser professora d'ESO.

Amb empenta, coratge i originalitat, però sobretot confiant en el seu talent per l'ensenyament, penja el seu vídeo - currículum a YouTube, on explica les seves qualitats com a persona, com entén l'educació i com la posa en pràctica i, finalment, quin és el seu repte professional. Actualment, més de 200 mil persones han vist el seu vídeo.

Crec que va ser una de les persones innovadores sobre aquest fet, i que és una bona forma de mostrar les teves capacitats.Tanmateix, també és una altra forma de crear un perfil digital interessant amb el qual mostrar-se al món.

Aquí us deixo el seu vídeo: